Miquel Adillon va morir el passat 30 de novembre de 2007

Miquel Adillon i Baucells neix al carrer Sant Pere de Vic el 3 de setembre de 1921. Després de la separació dels seus pares, amb quatre anys, viu amb la seva àvia Teresa Camps i Brunet de cal Xuflero del carrer Sant Pere. A set anys és internat a Casa Caritat de Vic.

A tretze anys, surt de Casa Caritat per anar a Vilafranca del Penedès a casa de la seva tia Carmeta a fer de sagal de la fonda familiar La Parra. Deixa la fonda de Vilafranca i se’n va de sagal a la carnisseria Can Paulet de Tona. Pocs mesos després torna a casa de l’àvia i entra a treballar de xerric a l’adoberia d’en Josep Vila i Oferil, cunyat del seu oncle Francesc Baucells.

Esclata la guerra i es fa militant del POUM. El maig del 1937, amb 15 anys, aconsegueix allistar-se i anar al front d’Aragó amb el POUM. Després, quan el partit és il·legalitzat i desarmat, entra en una columna de la CNT on aviat serà capturat pels nacionals i donat per mort pels republicans.
Acaba la guerra com a presoner i torna finalment a Vic. Poc més tard és cridat a files per a fer tres anys de servei militar.

L’any 1940 entra a treballar a la pelleria de Colomer i Munmany.
El 1947 es casa amb Assumpta Moré i Serra, nascuda al Molí Nou de Rupit i resident a Vic. Tenen tres fills: Marina, Conrad i Carles.
El 1956 es traslladen a Roda de Ter on regenten una botiga de queviures fins el 1989.

Desde sempre, la seva afició a l’escriptura el duu a fer nombroses col·laboracions amb revistes i diaris, tant en forma de cartes com d’articles.

Els seus darrers any viu a El Brull. Té nou néts: Oriol, Joan, Conrad, Dàlia, Miquel, Nàbia, Neila, Enric i Louise; i dos besnets: Conrad i Bruna.

Va morir el 30 de novembre de 2007.